Privatització de la banca pública (Assemblea Granollers)

Hola a tots/es,

Des de l’assemblea del Procés Constituent Granollers i Voltants en relació al document del Pla de Treball (document 8) volem proposar que l’Organització d’una acció reivindicativa/al carrer constituent/destituent aquest cop de manera centralizada que es menciona al document, sigui una o varies accions centralitzades sobre la Caixa de Catalunya que esta a punt de ser privatitzada.

Adjuntem un document que hem elaborat perquè valoreu la importància d’aquesta acció.

Ens agradaria saber la vostra opinió en la reunió del Grup Promotor del 15/02 (dissabte).

Fins dissabte !!

————————————————————————————————————————

Privatització de la banca pública

El Proces Constituent des de el primer moment ha deixat clar que un dels seus eixos en què gira la seva proposta de futur és defensar com a punt bàsic que la banca sigui pública. Però tampoc farem com els partits o formacions polítiques que fan grans declaracions d’intencions però li diuen a la societat que s’esperin, que els votin i desprès s’inventen qualsevol excusa per desdir-se del que han defensat i promès i no ho compleixen. El Procés hem de ser crítics en cada moment i en cada actuació que vagi en contra del que volem i d’actuacions que suposen robatoris i atemptats contra el bé comú.


En aquest moment es diu que abans de l’estiu es vendrà, l’antiga Caixa de Catalunya, actualment Catalunya Banc. També es diu que en les properes setmanes és possible que es vengui alguna part a gent a qui només l’interessen unes seccions concretes. Hem de dir a la societat que estem totalment en contra d’això, no solament perquè estem per una banca pública si no perquè es tracta d’un segon robatori. El primer robatori es va produir en el moment en què van desaparèixer d’aquesta -igual que d’altres entitats- mils de milions d’euros (més de dos bilions de pessetes en aquesta entitat) i els hem hagut de posar entre tots i, ni el seu president (Narcís Serra) ni cap altre directiu, han donat explicacions d’on han anat a parar aquests diners.

Cal recordar que les altres entitats que s’han venut, com per exemple Caja de Ahorros del Mediterraneo, primer l’havíem rescatat entre tots amb un bilió de pessetes I amb molts més avals per futures pèrdues i la vàrem regalar al Banc de Sabadell per un euro. L’altre entitat que han venut-regalat fa poc ha sigut el banc fusió de les caixes gallegues que ens havia costat a tots més de dos bilions de pessetes i l’han regalat  per 160.000 milions de pessetes més avals de molt més, per futures pèrdues.

És clar que s’està practicant la socialització de les pèrdues i la privatització dels beneficis amb la complicitat dels partits polítics.

Ja fa trenta anys, a la meitat dels anys vuitanta també es va produir un rescat bancari que ens va costar un 28% del PIB, i ara en portem quasi un 30% i encara no s´ha acabat.

Sembla que després dels rescats, ja comencen a buidar-los amb en que regalen als amics i el que s’emporten i al cap de dues o tres dècades, quan el forat ja no els permet ni atendre per la finestreta i se’ls veu el llautó, llavors demanen al govern de torn que els salvi amb els diners de tots nosaltres.


Cal recordar que poc abans que comencés aquesta crisi financera, ells ja sabien que les caixes estaven buides i van fer-ne el primer rescat encobert. El govern els va fer una llei expressament per a ells (una estafa molt més gran que la de les preferents) a la qual van anomenar “ley de pagos”.
Aquesta llei, amb una argumentació surrealista, el que pretén i aconsegueix és que, quan un client li deu uns diners a una entitat bancària, li permet a la entitat carregar-li aquest deute als proveïdors del deutor i són aquests els que s’acaben menjant el deute (una gran estafa). És una estafa de proporcions iguals o superiors a les preferents i que generalment acaba afectant a treballadors autònoms o petites empreses.
Desprès, com que encara no havia pujat la morositat bancària i no podien atribuir els seus forats al tema immobiliari ja que la gent encara no havia deixat de pagar les hipoteques, varen fer el segon rescat.

Aquest segon rescat va ser anar a l’únic compte del estat on hi havia diners, ja que totes les administracions funcionen amb dèficit és a dir que gasten més del que ingressen i, per tant, no tenen mai diners i a l’únic compte que i havia diners era el FONDO DE RESERVA DE PENSIONES DE LA SEGURIDAD SOCIAL on i havia 67.000 milions d’euros, més de onze bilions de pessetes, i les van agafar per tapar una part dels forats que ells havien creat a les entitats bancàries i, perquè quadrés la caixa de la Seguretat Social, hi van deixar uns papers que s’anomenen deute públic que no és més que el compromís de tots nosaltres de que els tornarem en els pròxims anys. Amb quin dret se’ls emporten ells i ens comprometen a nosaltres a tornar-los, quan nosaltres érem els amos d’aquests 67.000 milions d’euros?


Després, com que nosaltres seguíem pagant les hipoteques i no podien justificar els seus forats amb la crisis immobiliària, varen inventar el tercer rescat encobert LAS ACCIONES PREFERENTES i demés productes tòxics. A la primavera de l’any 2009 quasi totes les entitats bancàries varen col.locar amb enganys entre els seus clients bilions de pessetes que varen ser robades a més de un milió de clients. Un robatori, una estafa. És clar que, al coincidir amb el temps i la forma i la inoperància dels poders polítics, això no s’explica si no és amb un acord entre el govern i les entitats bancàries per fer un rescat encobert i robar els estalvis de la gent que confiava en els seus gestors bancaris.
Ara se’ls ha proposat que vagin a l’arbitratge i, els que ho facin, ja no tindran dret a anar després per la via judicial. El que busquen es deixar entre un 30 i un cinquanta per cent dels afectats sense els seus diners, pensant que, com que la majoria ja els hauran recuperat, ja no tindran tanta ressonància social i ja ho deixaran córrer i tot això que s’estalviaran. A molts d’altres, entre un 30 o 40%, els varen convèncer que signessin la renúncia i s’esperesin 10 anys, o si no ho perdrien tot i, per por, ho varen acceptar.
Molts d’altres els varen dir que compressin accions de l’entitat que fessin el canvi i després han baixat tant les accions que ho han perdut quasi bé tot.


Amb tota aquesta situació el governador del Banco de España, que era el responsable de controlar els bancs, els deia als seus inspectors que no sortissin a inspeccionar que cada vegada que tornaven portaven males notícies, que es quedessin a les oficines. És clar que, en lloc de controlar-los, es va dedicar a encobrir-los. Es va dedicar, junt amb el govern, a inventar un conte al que varen anomenar REORDENACION BANCARIA, justificant-la perquè deien que hi havia més d’una trentena de caixes i que eren masses, quant a Alemanya n’hi han quasi 400 i no hi ha cap problema. En realitat del que es tractava la reordenació bancària és d’agrupar les caixes i bancs en grups de tres, quatre, cinc o més entitats i barrejar els diners de forma que així ja no és tant clar el que ha robat cada un.
Després, de tant robatori per fer-nos creure que la justícia funciona, ens organitzen uns JUICIOS BASURA com el dels trajos del senyor Camps. Aquest senyor va col·locar a amics seus davant les entitats bancàries. En aquests moment han desaparegut totes les que hi havia a la comunitat valenciana Bancaja, Banco Valencia, Caja de Ahorros del Mediterraneo i, a part dels bilions de pessetes que ens ha costat el rescat d’aquestes entitats, és responsable de molts diners públics que s’han perdut en la seva administració, com per exemple els més de 600 milions d’euros injustificats del Palau de les Arts.

Com veieu ens volen fer creure que la justícia funciona perquè monten una pantomima con el judici dels trajos, però del que va desaparèixer de les entitats bancàries que ell controlava i del Palau de les Arts i de mols altres llocs, res de res.
Passa el mateix amb el marit de la senyora Cospedal que era el vicepresident de Caja Castilla La Mancha, una entitat que entre diners i avals ens ha costat a tots 9000 milions de euros un bilió i mig de pessetes. Ell com han fet tots els altres no ha dit mai on son els diners que varen faltar de l’entitat de la que era vicepresident. Aquesta entitat llavors la varen fusionar amb altres del nord de l’estat creant el Bank Liberbank. Ara, en lloc de jutjar-lo per tot el que va desaparèixer de les seves mans, ens volen fer creure que la justícia funciona i el volen jutjar perquè diuen que cobrava un sou il·legal de 7000 euros del banc resultant de la fusió, o sigui Liberbank, una altra presa de pèl.
Com la imputació de la infanta, que diuen que no sabia que a Balears i València els hi donaven diners sense fer res, quan els hi donaven precisament perquè era ella. Deu ser l’única dona a Espanya que pensa que pots fer-te una casa com la que s’ha fet i viure com ha viscut, amb un marit que no treballa de res. I per guardar les aparences l’imputen perquè no va declarar bé a hisenda aquests diners que els hi regalaven.
Per tota aquesta situació de corrupció dels que han de defendre els nostres interessos el Procés Constituent diu:


  1. Cap de les entitats que han sigut nacionalitzades poden ser regalades al sector privat i han de ser l’embrió de la banca pública que defensem.

  1. Revisió de com s’ha fet el càlcul de la part que corresponia a l’estat, en funció dels diners que havia aportat pel rescat. Els mateixos que havien buidat les entitats eren els que decidien si li tocava a l’estat el 70, el 80 o el 100% de les accions i es evident que això s’ha de revisar, perquè els que ho van fer no tenen cap credibilitat.

  1. Els responsables de les entitats rescatades han de respondre pels diners que han faltat i els que han mal gestionat.

  1. Retirada dels articles de la LEY DE PAGOS que permet a les entitats bancàries traslladar el deute que té amb ells un client als proveïdors d’aquest, ja que la llei li permet, si es posen d’acord a tornar al proveïdor els rebuts pagats fins a tretze mesos enrere.

  1. Retirada dels articles de la LEY DE PAGOS que permet a les entitats bancàries retornar als proveïdors d’un deutor els rebuts que han sigut pagats en els següents dos mesos sense donar explicacions a ningú.

  1. Que a totes les persones que se li han col.locat preferents i similars productes se’ls torni per llei la totalitat dels seus estalvis, inclosos els que se’ls va fer canviar per accions i els dels que se’ls va fer signar la renúncia d’una part del diners i a esperar-se deu anys. Es a dir, a tothom que digui que ell no va encarregar aquests productes, sense cap excepció.

  1. Que es processi als Presidents del Govern i als Governadors del Banc d’Espanya i als Fiscals Generals de l’Estat ja que, sense la seva complicitat, no s’hauria pogut produir aquesta estafa de les preferents ni el saqueig de les entitats bancàries.

Anuncis
Galeria | Aquesta entrada ha esta publicada en Sin categoría. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.