Els perquè de la nostra baixa del Procés Constituent

En la darrera reunió de l’Assemblea del Moianès, els companys Jordi Costa i Ana Morales ens van comunicar la seva baixa com a membres del moviment. Creiem que val molt la pena llegir el que els ha motivat a prendre aquesta decisió. Amb arguments sobre els que hem de reflexionar i que sens dubte formen part del debat sobre el tipus d’organització que voldríem, tant per el moviment per un Procés Constituent en sí mateix, com per la Catalunya que volem construir.

Els perquè de la nostra baixa del Procés Constituent (en PDF)

Els perquè de la nostra baixa del Procés Constituent

Ens vàrem adherir al Procés Constituent perquè ens va atraure el seu Manifest fundacional.

A rel de la conferència que va donar l’Arcadi Oliveres a Moià, vàrem decidir incorporar-nos a la naixent Assemblea del Moianès. Des d’aleshores hem vingut treballant-hi i participant de ple en tots els seus debats i activitats que, val a dir, sempre s’han desenvolupat en un ambient de cordial camaraderia.

No obstant, a mida que hem anat veient com el conjunt del moviment del Procés Constituent anava derivant cap a convertir-se en un partit polític més i el Manifest quedava reduït al paper de simple esquer, ens hem anat distanciant de les posicions oficials (que, ara com ara, semblen ser majoritàries).

Tot seguit exposarem els fets que ens semblen més rellevants i que ens han portat a donar-nos de baixa.

  • En el míting de presentació pública del Procés Constituent, que va tenir lloc a Montjuïc el passat octubre, ja van aparèixer els primers símptomes del que després seria la manera d’actuar habitual (al nostre entendre molt poc democràtica), dels organismes dirigents: mostres de “liderisme”, presa de decisions sense debat previ en les assemblees de base (per exemple en la sobtada aparició de la campanya de la República del 99%, de la que no n’havíem tingut cap informació prèvia)…..

  • La confecció unilateral de la revista de la campanya del 99%. Donat que aquesta revista ha sigut la principal eina, en suport paper, de que hem disposat per donar a conèixer públicament les activitats del Procés Constituent, ens sembla greu que no se’n hagin pogut debatre ni format ni contingut abans de ser publicada i repartida abastament.

  • El contingut de la plana web central del Procés Constituent: tampoc ha sigut debatut (i presenta símptomes alarmants de culte a la personalitat amb la omnipresència de Teresa Forcades).

  • La predominant aparició de Teresa Forcades en les ocasions que el Procés ha pogut aparèixer ens els mitjans informatius (televisió, radio, premsa escrita) que ha donat una imatge pública de confessionalitat (impròpia d’un moviment que pretén aconseguir per al nostre país una república laica).
  • El desenvolupament de l’Assemblea General del 22 de desembre a Sabadell en la que no hi va haver-hi verdader debat i en la que es va consolidar un mètode dirigista (escassament democràtic) de prendre les grans decisions. És grotesc, i al mateix temps decebedor, que s’arribessin a votar documents que la immensa majoria dels assistents ni coneixia prèviament ni va tenir oportunitat de conèixer i debatre en la pròpia assemblea. No ens allargarem més en la consideració del que va succeir en l’Assemblea General doncs les nostres opinions coincideixen en lo fonamental amb la valoració debatuda, consensuada i aprovada per unanimitat per la Assemblea del Moianès i que es pot consultar a la plana web del Procés Constituent del Moianès: https://moianesprocesconstituent.wordpress.com/
  • Tot i que ens quedaven poques esperances que el Procés Constituent corregís el rumb emprès i retornés al seu esperit original, és a dir a ser un moviment iniciat des de baix plural i participatiu, el desenvolupament de la darrera reunió del Grup Promotor, segons la informació que ens en varen donar els portaveus de la Assemblea del Moianès que i van assistir, ens han acabat de convèncer que el que va succeir en la Assemblea General de Sabadell no va ser casual i, malauradament, ha cristal·litzat com a mètode habitual de presa de decisions. Tot va en la direcció que el Procés Constituent sigui un partit més amb un esquema organitzatiu piramidal totalment jerarquitzat. Les decisions importants son preses per una cúpula dirigent al marge del debat transversal entre les assemblees locals que, al nostre entendre, haurien de ser les úniques decisòries en els períodes entre dues assemblees generals.
  • L’esquema organitzatiu del Procés Constituent s’assembla cada cop més al dels clàssics partits d’arrel marxista-leninista en els que una minoria acaba controlant-ho tot i perpetuant-se en el poder, mentre que els militants de base son utilitzats com a simples corretges de transmissió. I els noms no fan les coses: que el Comitè Central es digui Grup Promotor o que el Comitè Executiu es camufli sota l’aparença d’una Comissió de Coordinació, no esvaeix el seu caràcter centralista (inspirat en l’enganyós mètode conegut com a “centralisme democràtic” sic!). En aquest sentit ens sembla especialment barroer el sistema proposat per la Comissió de Coordinació per la seva pròpia reelecció.
  • Considerem també que és una deriva oposada al contingut del Manifest fundacional del Procés Constituent (que se suposa que hauria de ser el punt d’unió de tots els adherits), els intents de formar o participar , en nom del Procés, en candidatures per a les properes eleccions al Parlament Europeu. Sobre aquest punt, potser no estarà de més recordar el que diu, textualment, el Manifest per la Convocatòria d’un Procés Constituent: “ Es tracta d’iniciar un procés des de baix, ……, i articular una candidatura el més àmplia possible per a les properes eleccions al Parlament de Catalunya amb l’objectiu de defensar la convocatòria d’una Assemblea Constituent per definir quin nou model d’estat i d’ordenació socioeconòmica volem” (el subratllat és nostre). No es tractaria per tant de competir amb els partits polítics que ja participen en la “democràcia” parlamentaria, si no de concentrar-se en el canvi radical de model polític i social. Pensem que, en la hipòtesi que calgués que hi haguessin formacions d’esquerra radical en els actuals Parlaments, la presentació de candidatura per part del Procés Constituent tan sols serviria per dividir el vot doncs la CUP i, en menor mesura Iniciativa, ja fan aquest paper.

Perquè (o per interès de qui) hem arribat a aquesta lamentable situació es complicat d’arribar a escatir, segurament hi ha raons ocultes que se’ns escapen. Així i tot, intentarem exposar-ne algunes. Som conscients que la nostra opinió pot disgustar algú -ens sap greu- però no ens semblaria honest ocultar-la per evitar-nos antipaties.

Companys, que estan al corrent d’aquestes coses, han informat d’alguns fets significatius: per exemple, que algunes de les persones que ocupen els llocs més destacats en la presa de decisions, (i que per nosaltres quedaven desdibuixats en una mena de “nebulosa dirigent”), pertanyen al mateix temps al Grup Promotor i a la Comissió de Coordinació. Aquesta situació ens sembla inadmissible per l’acaparament de poder que suposa i per l’afebliment del control que representa. És tal el seu allunyament de la democràcia participativa de base que, fins i tot, hi ha dirigents rellevants que, a sobre d’acaparar poder, ni tan sols pertanyen a cap assemblea local i no reten comptes a ningú.

La procedència política d’aquests dirigents seria doble: algunes d’aquestes persones (que tenen el mànec de la paella) serien militants de petites formacions marxista-leninistes i les altres procedirien d’organitzacions catòliques properes a la anomenada Teologia de l’Alliberament. Tot i que, d’entrada, sobta una mica aquesta, si més no, curiosa aliança, de fet s’explica pel possible benefici mutu. Els marxista-leninistes gaudirien d’una projecció mediàtica a través de la fama i el carisma indiscutible de Teresa Forcades (tot i que, de moment, haguessin d’acceptar la imatge pública confessional que la Teresa dona, encara que no vulgui, al conjunt del Procés). Es beneficiarien també de la solvència derivada del merescut prestigi d’Arcadi Oliveres. Recíprocament, l’Església s’aprofitaria de l’activisme dels grupuscles marxista-leninistes que estan participant en moviments socials diversos.

Donem tanta importància a la manera d’organitzar-nos perquè estem convençuts que no podrem construir una societat realment equitativa i democràtica si les eines que fem servir per arribar-hi no ho son de plenament democràtiques. Defensem la sobirania assembleària en contraposició al centralisme-democràtic que s’ha anat imposant de fet en la organització del Procés Constituent.

Seria injust però, adjudicar la responsabilitat únicament a la cúpula dirigent. Efectivament: perquè hi hagi dominadors hi ha d’haver-hi dominats i com que, en el marc d’una certa llibertat en que afortunadament ens movem, qui es deixa dominar és perquè ja li està bé (per convicció o per mandra, tan si val), per tant, la responsabilitat és compartida.

Que nosaltres sapiguem, no hi ha hagut una reacció majoritària entre els integrants del Procés Constituent que s’hagin oposat amb fermesa a la deriva del moviment impulsada pels seus dirigents, si bé ens consta l’existència d’assemblees i de companys que, tot i estar en minoria a les seves assemblees locals o grups de treball, tenen posicions crítiques similars a les nostres.

A diferència dels nostres amics i companys de l’Assemblea del Moianès, que son més optimistes que nosaltres i pensen que la situació es pot redreçar a partir de l’aprofitament de la comunicació entre assemblees locals, nosaltres considerem que ja està tot massa cristal·litzat i no ens ve gens de gust seguir criticant per acabar convertir-nos en uns rondinaires permanents.

Per tant, ens reafirmem en la nostra decisió de donar-nos de baixa del Procés Constituent. Estem però convençuts que, malgrat les dificultats, trobarem altres maneres de participar en la consecució dels objectius que ens uneixen i que tan clarament estan exposats en el Manifest per la Convocatòria d’un Procés Constituent.

Dos de febrer de 2014

Jordi Costa i Blanch                                 Ana Morales Gaitan
jordicosta999@gmail.com                       balandrau20@gmail.com

Anuncis

13 respostes a Els perquè de la nostra baixa del Procés Constituent

  1. Ramon Crespiera ha dit:

    Benvolguts Jordi i Ana:

    Acabo de llegir el vostre escrit, que es correspon plenament amb el que vareu expressar a la darrera reunió i palesa la vostra coherència de plantejaments.

    Ha estat per a mi una experiència personal enriquidora haver compartit amb vosaltres.aquest curt, però intens, trajecte a l’assemblea del Moianès.

    L’assoliment de la utopia d’un funcionament democràtic i participatiu en una societat adormida i sotmesa per una pseudo-democràcia, més mediàtica que representativa crec que, malgrat les il·lusions, és un projecte complicat i difícil i impossible d’assolir, si els moviments que postulen una democràcia directa no són capaços de posar-la en pràctica en el seu àmbit intern.

    Malgrat aquestes dificultats i amb tot el respecte per la coherència de la vostra decisió, crec, potser equivocadament, que val la pena continuar assajant, encara que sigui només a nivell del Moianès, aquesta pràctica democràtica i, en la mesura que sigui possible compartir-la amb altres assemblees, en l’esperança que la utopia pugui finalment arribar a reeixir. El temps dirà si aquesta continuïtat haurà servit o no.

    Penso que a nivell del Moianès, en aquesta petita escala local, hi ha iniciatives per desenvolupar en les quals la vostra empenta i compromís per la transformació social pot ser molt efectiva i que, en alguna o altra,ens hi podrem retrobar.

    Una abraçada,

    Ramon Crespiera

  2. ana maria osa ha dit:

    Després de la lectura dels motius de la baixa dels companys del Moianès crec necesari fer exposició de la meva vivencia en el Procés. Tot l’humà és millorable, em vaig adherir inmediatament al Procés Constituent perque feia anys que creia que havia d’apareixer una opció d’ampli abastament fòra de senyeres i himnes i al escoltar l’Arcadi Oliveres i la Teresa Forcades vaig dir”és això”. El meu temps és limitat i agraiexo que hi hagui companys que dediquin un temps que jo no dedico perque aquest projecta no s’aborti. Està sobrevisquen amb voluntat i sense diners de cap altra formació que l’interessi com d’altres moviments i això és tot un mèrit. Que la Teresa Forcades sigui monja és una opció de vida que respecto com respecto que dins del procés hi haguin altres opcions personals, no li diré a un pare que té masses fills o a una dona que no és l’única que pot dedidir sobre la seva matenitat, aquest és un mèrit per mi més que un demèrit malgrat que no sé quan trigarà l’autoritat eclesiàstica a fer-li escollir, jo no!. L’estructure del procés és millorable? segur que sí! les crítiques constructives s’han d’acceptar perque ens fan madurar i creixer. Una organització com el Procés Constituent és de gran riquessa en el moment que vivim i l’únic en el meu cas que em fa estar activa políticament perque el procés fa política en la seva expressió més genuina amb el seu decàlec que per a uns és una uotpía, per d’altres el nou comunisme i per algunes com jo la llevó d’una societat del secle XXI que està fonamentada en buscar el benestar per la major part de les persones del meu territori i de fora.

  3. Albert ha dit:

    El proces constituient hauria de demanar recolzament tecnic al Partido X per democratitzar la formula recolzant-se en la xarxa. Sense abandonar les assembles presencials evidentment. Pero estaria be ,trencar-se el cap una miqueta de com reorganitzar “el pendre partit” ara mateix. Acabo de llegir que Podemos a españa si han acostat i ho trobo molt encertat. El tema de la Forcades ho sento pero no hi estic d’acord, es important que Teresa sigui cara visible, perque la gent se l’estima i parla molt bé. No foragitem a un dels nostres, perque es monja. Hem sembla justament caure en el topic dels marxistas-ortodoxos leninistas i kauskians verticalistes i carregats de prejudicis que el text vol denunciar.

    • Jordi Costa i Blanch ha dit:

      Albert X X,
      Estaria bé que t’identifiquessis amb nom i cognoms per no haver de respondre a anònims que inclouen judicis de valor sense justificació. No hauríem d’oblidar que la transparència és un dels requisits de la democràcia.

      Jordi Costa i Blanch

  4. Josep ha dit:

    El Procés pot tirar endavant, tot i la ingerència de determinats partits, (que ja s’endevinaven i treuen el nas) si a nivell local es va creant assemblees, el més àmplies possible, que d’una manera o altra aconsegueixin pes polític per resoldre problemes concrets; si, s’és fidel a la tasca inicial de mentalització política popular a partir dels 10 punts, adaptats a les assemblees locals i treballats pedagògicament; si crea debat i dialoga amb els partits polítics de tu a tu. Tot plegat depèn dels qui hi siguem. Les directrius, per altra banda, cada cop pesen menys quan hi ha teixit democràtic popular. Aquesta és la principal dificultat. Per altra banda, diria que al P.C. li manca metodologia i són moltes les assemblees que no saben què fer ja que es tracta d’aconseguir el que no han fet o no saben o no poden fer els partits polítics: ampliar el cercle dels interessats per la política per a fer-la des de baix, tot evitant de repetir el discurs per als mateixos de sempre. Els protragonismes -que hi són com un element connatural, són evitables a nivell polític quan la iniciativa es fa autònoma i col·lecticva; quan el discurs és concretat a circumstàncies concretes de poble, comarca o territori. El P.C. té com a nota distintiva -o tenia, però l’hem de fer nostra- aquesta actitud pedagògica de reunir-nos les persones i parlar, d’assumir personalment les coses que es van veient clares, de personalitzar la política. No tan sols de fer discursos i d’alegrar-nos perquè avui ha vingut més gent que ahir. Podríem estendre’ns més, però quedem-nos amb l’essencial: aprofitem la idea, el mateix moviment i fem “procés” des de nosaltres.

  5. Lola ha dit:

    Gràcies, companys, per la vostra carta d’acomiadament, que m’anima a donar el pas d’expressar per escrit que a mi m’ha passat a Tarragona quelcom una mica semblant.

    Vaig trobar des del principi un predomini total de la gent d’ideologia marxista
    (amb la qual tinc vint mil desacords per dir algo)
    a la Comissió d’Organització.
    A l’Assemblea només queden unes 25 persones, no serà només per això,
    però és molt per això. Jo ja no hi vaig (i en el meu cas és per això).

    La meva explicació de què el moviment no creix més: jo mateixa sóc un exemple de persona que al principi va animar a quantitat de gent amb el meu entusiasme, pensant que seria quelcom diferent, però què des del principi de les assemblees ja no ho vaig veure clar, i per tant he procurat no animar ningú/na més.

    La meva explicació de què a l’Assemblea general sortissin coses com “No
    als referendums”, és que allí estaven “les persones que queden a les assemblees”, que són les ideolotgitzades i la gent propera a elles,
    que pensen (amb tota la bona fe del món, això no es pot posar en dubte)
    que si no asseguren el control del moviment aquest no arribarà a bon port
    (em cal dir que jo penso exactament el contrari: que només si
    deixen d’intentar controlar el moviment, aquest podrà arribar a bon port).

    Jo vaig adonar-me que el que passava a la meva Assemblea (el predomini de la ideologia marxista) passava a moltes mès, quan vaig veure els continguts de la publicació de la campanya, que per cert no em va agradar gaire.

    I em fa la sensació que a l’Assemblea de l’Eixample, el predomini marxista no es dóna (si no fos així no estaríeu treballant els continguts que esteu treballant).
    I per això no l’heu pogut apreciar com a un dels ingredients importants de l’Estat de la Qüestió al PC en aquests moments.

    En quant a la presència de “cristians progressistes” (amb els quals jo sí que puc treballar, perquè no són tan ideolotgitzats), des de Tarragona no m’ho imaginava.
    Potser es dóna més al PC de Barcelona i voltants… i no es dóna ja tant una mica més lluny, excepte algun que sempre hi haurà a tot arreu, és clar….

    Envio aquest escrit tant a democracia-pc com a la Comissió d’Organització de
    l’Assemblea de Tarragona. No sé com fer-ho arribar a l’altra gent de la meva
    Assemblea, sobretot a la que venia al principi, estaria bé que tinguèssim algun “foro-Tarragona”, per comunicar-nos horitzontalment). I ho envio sobretot a en Jordi i l’Ana, a qui agraeixo molt la seva iniciativa, que m’ha animat a expressar aquestes problemàtiques assemblearies.

    Salut a totes i a tots!

    Lola

  6. Lola ha dit:

    Copio aqui la resposta que em van donar des de l’Equip del PC, i aquesta nit em dedicaré a respondre-la.
    Salut i endavant!
    Lola

    Info Procés Constituent a través de mx2.tinet.org

    23 de feb. 2014 (hace 6 días)

    para Mgarciafochs, Lola, democracia-pc, jordicosta999, balandrau20, organitzacio_p., s.barreda.laca., jastille, isabelita_vall., fje, claromoraledaj., xavier, josempc, cleaoo, Jaume, Jordi, Gonzal, Laura, jaimercalero

    Moltes gràcies, Lola.

    Quan els companys del Moianès criticaven el que aparentment era una cristal·lització pal·lesa d’un tipus de presa de decisions i organitzacions basades en el centralisme democràtic, es referien concretament a això: una jerarquització en la pressa de decisions, on un comitè central on no tothom pot tenir accés decideix coses sense consultar a la resta de companys. No era una crítica general a la ideologia marxista. Una crítica que manifesti incomformitat per la manera en què ens organitzem, si es fonamenta, és plenament legítima, doncs el PC és un projecte per a construir entre tots, on la participació ha de ser possible en la mateixa mesura per a tothom.

    Una altra cosa és que cadascú té una manera de veure i sentir la política. Ser o no marxista no és un criteri per a participar o no poder fer-ho al PC. Evidentment, sí que dels postul·lats inicials del PC, se’n deriva una visió anticapitalista, que és el mínim indispensable si es vol ser consequent amb l’anhel d’un món lliure de tots els desastres que es volen combatre en els deu punts del manifest bàsic que tots vàrem signar en el seu moment. Això no crec que sigui cap sorpresa. En tot cas, es pot ser anticapitalista sense considerar-se marxista.

    La pol·litització, la ideologia, com dius, no sé perquè ha de ser una cosa necessàriament dolenta. Tothom és lliure de llegir en la clau política que vulgui el panorama social, econòmic, cultural o ecològic. El “quid” és que, en base als deu punts, tots treballem plegats, lliurement, per a crear una eina per a canviar les nostres vides, per a debatir, interpretar els problemes i sol·lucions, tot entussiasmant a més gent cada dia, per a assolir finalment una societat on no hi hagi una minoria de privil·legiats i una gran massa de perjudicats fruit d’un sistema salvatge i corromput.

    No tinc constància que a l’Assemblea general, que va tenir molts dèficits fruits de la inexperiència, es negués la possibilitat de fer referèndums. No sé, en tot cas, a quins referèndums et refereixes, si al fet que tota decisió del Grup Promotor i tota nova proposta que afectés al conjunt del PC tornés a les assemblees territorials després de ser presentada (cosa que que es fa així), o al fet de que la gent que conformi la coordinadora fossi postul·lada per les assemblees i comissions i votades al Promotor després de discutir-se a cada assemblea.

    Cordialment,
    Juanma
    Equip Procés Constituent
    http://www.procesconstituent.cat

    • Lola ha dit:

      Gràcies Juanma per la resposta, que et torno a contestar, i ja ho deixo estar,
      a no ser que detecti alguna resposta més. Al tu ja et deixo estar.

      No entenc que es posi en dubte la LEGITIMITAT de la meva crítica
      pel fet què es dirigeix a les idees, o les bases, d’una ideologia
      i no només a les conseqüències pràctiques d’aquestes idees.

      És una mica com si fossin una mena de religions personals que no és legítim contradir,
      i no un conjunt d’idees i afirmacions més o menys raonades i enraonades,
      sobre les quals s’hauria de poder seguir parlant-ne.

      Idees com la ‘lluita de classes’, que han passat a condicionar el fer del PC
      (sobretot amb la campanya del 99 versus 1%),
      haurien almenys de poder ser debatudes.

      O el fet que s’ens consideri bàsicament com a “productor/es”,
      o classe obrera o treballadora,
      i que com la nostra força radica en què som productores,
      doncs no hi ha cap dubte: caldrà anar cap a una ‘vaga general’,
      pràctica que a la gent d’a peu ens sembla pèrdua de temps i que ens separa
      (p.ex. enfrontaments entre els que poden i els que no poden fer vaga),
      mentre a dalt s’ho miren tot ben tranquils.
      Etc. etc.

      La meva protesta no era tan radical Era:
      – Pel gran PREDOMINI (NO la simple PRESÈNCIA)
      de la gent d’ideologia marxista a la Comissió d’organització de la meva ciutat,
      i ara que tanta gent ja no hi acudeix, també a la pròpia Assemblea

      – I el que segurament és una de les conseqüències del punt anterior:
      la jerarquització en la pressa de decisions,
      on <>
      (ho dic amb les teves paraules de més a dalt, que ho expressen bé).

      Un exemple concret és la Campanya de la “República del 99%”
      que ens ha caigut a sobre per sorpresa
      (és una de les qüestions que indiquem, tant la Ana i en Jordi,
      com jo a la meva carta de 22-02-2014, però encara no sento
      que hi hagi una resposta a aquesta qüestió ).

      Em resulta curiós (i no massa engrescador),
      que dues o tres persones (jo una d’elles) indiquem
      que no ens van agradar gaire alguns continguts de la publicació (R-99%),
      i que del grup de gent que l’ha escrita no se’ns demani
      sobre les coses que no ens van agradar, encara que sigui per curiositat….

      O millor encara per un lògic interès intel•lectual per contrastar
      els escrits que cadascu-na fem, veure què passa quan arriben…

      O molt millor encara, per avançar en la gestió col•lectiva de les nostres idees…
      …però és que… les ideologies es basen en una sèrie d’idees molt fixes,
      i em dona el punt que no s’ho poden permetre, aquest contrast lliure de les idees.
      A nivell més conscient, imagino que es consideraria una pèrdua de temps
      en un moment en què tenen molta feina, el qual és ben cert,
      ja què estan implicats en molts moviments socials de la ciutat
      (PAH, Plataforma retallades, etc. etc. etc.), el qual no està pas malament.

      El millor de la resposta d’en Juanma:
      <>.
      Això està ben dit! I vol dir que la gent “anti-capitalista i no-marxista”
      hauríem de poder tenir cabuda real en aquest moviment.

      Molt cordialment,
      Lola, Membre del Procés Constituent
      (o potser ja no tant, si ja no vaig a les assemblees??)

      PD: A veure si algú/na em pot enviar un link a l’Acta de l’AG-22-12-2013,
      per poder mirar això dels referèndums, que no aconsegueixo trobar-la,
      i m’haig de refiar només de la meva memòria,
      i al final hi havia tanta informació que potser ho vaig entendre malament…

  7. Lola ha dit:

    Sorry: En el següent paràgraf faltava el que està entre corxets:

    – I el que segurament és una de les conseqüències del punt anterior:
    la jerarquització en la pressa de decisions,
    on
    (ho dic amb les teves paraules de més a dalt, que ho expressen bé).

  8. Lola ha dit:

    No acaba de sortir bé el que poso entre corxets! Poso cometes a veure

    El millor de la resposta d’en Juanma:
    “En tot cas, es pot ser anticapitalista sense considerar-se marxista”.

    A veure si es veu…

  9. Lola ha dit:

    Lola Paniagua Valle, si cal posar els cognoms al vostre forum

  10. Lola ha dit:

    Amb una mica de retard he trobat allò dels referèndums a l’acta de l’Assemblea 22-12-2013:

    13.‐
Un
 representant
 de 
l’esquerra
 de 
l’Eixample 
presenta
 la 
proposta 
d’afegir 
uns 
punts
 nous
 al 
document
 (6.1,
6.3 
i 
6.4) 
sobre
 la
 possibilitat
 que 
el 
grup 
promotor
 o 
la 
coordinadora 
puguin
 convocar 
un 
referèndum 
per
 a 
tots 
els 
adherits
 al 
Procés 
en
 cas
 que
 calgui
 decidir 
sobre
 temes
 clau.
 I 
proposen
 que 
l’aprovació 
o
 modificació
 del 
Manifest
 del 
Procés 
com 
el 
programa 
polític
 o 
contingut 
programàtic 
també 
es 
votin 
a 
través
 de 
referèndum.

    





Sotmesa
 l’esmena
 a
 votació,
 dóna
 els
 resultats
 següents:
 34
 vots
 a
 favor;
 388
 en
 contra;
 35 
abstencions.
 Queda 
rebutjada 
l’esmena.


Participar en el fòrum

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s