Quin tipus de democràcia volem per Catalunya i pel moviment per un Procés Constituent?

Document de debat: Discussió: 3.1 – Què s’entén per Democràcia?

Sobre l’organització interna al procés constituent

El que hi ha publicat en el text de debat Què s’entén per Democràcia? en quan a tema Per a l’organització interna del Procés Constituent, entenem que és una bona proposta per millorar el sistema de democràcia representativa amb el que funcionem actualment. I pot ser s’hagi de començar corregint aquests punts que es toquen i que, la majoria també son aplicables en una democràcia directa. Però no ens podem pas quedar a mig camí.

L’objectiu final ha de ser arribar a funcionar internament de la mateixa manera en la que voldríem que Catalunya funcionés en un futur. Ara bé, segur que hi ha persones que ja els hi va bé la democràcia representativa com a forma de govern per Catalunya. Aquestes persones, també s’hi troben a gust amb una organització interna a base d’òrgans representatius, especialment si el que volen és dirigir un moviment per uns interessos particulars.

Però per la majoria de persones que hem signat els punts del manifest, aspirem a una Catalunya auto-governada per el poble amb una democràcia directe. Perquè hem entès que és la única manera de garantir que les conquestes socials dels punts del manifest es mantinguin per els nostres fills i els nostres nets. L’Estat de Benestar, quan no és gestionat per el propi poble, esdevé Estat de Beneficència, i és degradant per el ser humà. Però si és gestionat pel poble, esdevé Estat del Be Comú, resultat de les millores socials aconseguides per el propi poble, amb una administració justa i equitativa de la riquesa que ja no estarà mes en mans de l’oligarquia que sempre ens ha robat.

Proposem dons, a mes a mes de portar endavant aquests propostes, acabar la feina establint procediments democràtics com aquests:

Les Assemblees Locals siguin l’únic orgue sobirà del moviment. Totes les decisions han de sortir o ser referendades per les Assemblees Locals.
.
Tot membre del moviment ha de pertànyer a la seva Assemblea Local.
.
Les votacions només es poden fer a les Assemblees Locals i a l’Assemblea General
.
El Grup Promotor, les Comissions de Treball, Coordinadora i Sectorials son orgues que depenen de les Assemblees Locals i General. Orgues consultius i/o executors del mandat de les Assemblees i sense cap poder decisori.

Aquestes serien les línies generals per on començar. Hem de ser capaços de portar-ho a terme, d’altre banda, com esperem ser capaços de dur-ho a terme en l’àmbit de tot Catalunya?

En quan a no difondre aquestes propostes més enllà de les nostres assemblees, quin és el sentit? si una de les coses que perseguim és la transparència. Igualment amb al pàgina web del moviment per un Procés Constituent. Perquè amagar els documents interns, dificultant-ne l’accés incús als propis membres del moviment, quan no hi ha d’haver cap secret a amagar? N’és una expressió mes de la manca de transparència.

Una darrera observació. La crítica i la autocrítica s’han de veure com l’eina de treball per la transformació del moviment. No hem de tenir por a posar el punts sobre les is cada vegada que hi hagi alguna cosa que no ens acabi de convèncer. No ens hem de prendre les autocrítiques com a quelcom personal si no mes aviat com a propostes per millorar-nos. Sense l’anàlisi i l’autocrítica no es pot avançar.

Signen: Robert i Montse (Assemblea del Moianès)

————————————————————————————————————————

Hola, soc el Víctor. Bé, per al·lusions, faig la rèplica. Ja us avanço que he inclòs molts dels detalls que heu esmentat als punts. Espero que el text ara us agradi més. D’entrada dir que estic d’acord al 100% amb el que comenteu a l’inici. Ara anem a pams. 😉

He posat èmfasi en això pujant-ho al primer punt. Aquest punt és un aspecte que ja m’ha comentat més gent com els de Manresa. És una proposta que molts feu i està clara. Ho poso junt amb el referèndum. Jo la matiso però, la idea potser es que hi hagi un mecanisme flexible per tal de fer que les decisions que les assemblees considerin més importants passin a referèndum. Jo posaria la barrera del 10%. Si un 10% dels delegats de les territorials volen que baixi a les assemblees o que es convoqui referèndum es fa. Al seu torn si un 10% de les assemblees demanen que una determinada qüestió sigui debatuda a les territorials, es fa. Això es una postura poder de compromís entre la referendaria total i la purament representativa. Amb tot, trobo que donaria prou marge a les assemblees com per a poder organitzar-se al marge d’influències.
.
Respecte al vostre segon punt l’he matisat afegint que només es requereixi en el cas que un membre vulgui pertànyer o pertanyi a algun dels òrgans executius, comissions, promotora i, especialment, la coordinadora. Faig émfasi en que s’ha d’evitar el distanciament i que aquesta gent trenqui el vincle amb les assemblees.
.
Respecte a aquest punt jo no el comparteixo del tot. En primer lloc les assemblees generals han demostrat no se gaire bon lloc per votar. Quan el nombre d’assistents a un acte es enorme es fa difícil votar amb serenor. Després de l’experiència a l’AG22D ho posaria una mica en quarentena. Respecte a votar a les locals es clar no tinc cap problema però on discrepo es en que només les assemblees puguin votar decisions. Per començar crec que els adherits mitjançant eines telemàtiques haurien de poder fer-ho. Jo no dic que siguin excloents però ho podrien fer complementariament i, en qualsevol cas, es podrien establir regles de doble majoria. Respecte al grup promotor entenc que, es pot deixar cert marge si ens posem en un marc entremig del referendari total i del purament representatiu com he dit abans. En tot cas, si anoto com a variant la postura referendaria total però crec que s’ha d’incloure el vot telemàtic com a eina necessària pel procés, es clar que no l’única però si que no podem menysprear la potencia que donaria al moviment poder fer participar els adherits més enllà de les assemblees.
.
En aquest cas, tot i que l’aspecte del mandat es compartit penso que es potestat de les assemblees decidir fins a quin punt deixen marge de decisió a algun d’aquests òrgans o no. Tampoc fora bo que tothom tingués les mans lligades del tot. Penso que amb bons mecanismes de control com els que hem citat la cosa queda força coberta.

Respecte a la difusió interna, no ho havia posat en el sentit d’amagar res sinó que només es tractava de separar les propostes de funcionament intern, que són un problema exclusivament del procés, i per tant, en principi només ens interessen a nosaltres, però en cap cas són propostes per a Catalunya. El que sí he fet ha sigut matisar-ho per a que s’entengui millor el que volia dir.

—Victorgc81 (discussió) 03:14, 23 gen 2014 (UTC)

————————————————————————————————————————

Quin tipus de democràcia volem per Catalunya i pel moviment per un Procés Constituent?

Hola Víctor. Sembla que ja estem començant un debat sobre aquest text de debat 3.1 Què s’entén per Democràcia?. A veure si entre tots ens animem a fer ploure les tempestes d’idees que ens ajudin a discernir el que més ens convé.

Està més que clar que el què decideixin les assemblees serà allò que haurem de fer. En això es basa la democràcia. I el que cal, perquè tots nosaltres podem decidir amb plena consciència i coneixement, és disposar de bona informació i temps per a debatre i triar.

De l’experiència de l’Assemblea General del 22, veiem que dedueixes que les Assemblees Generals no són un marc idoni per votar, prenent com a única causa l’elevat nombre d’assistents. No pensem que sigui una conclusió despresa d’una anàlisi minuciosa de tot el que va passar en aquesta assemblea en particular. Les causes de les deficiències d’aquestes votacions creiem que estan recollides en el text de valoració de l’Assemblea General que hem fet a l’Assemblea del Moianès. D’altra banda és veritat que, a partir d’un nombre elevat d’assistents, es dificulta el debat, que queda limitat als participants que intervenen. A través de les assemblees locals la participació és més gran.

Hi ha una cosa que ens has aportat i que no havíem tingut en compte en aquest debat. La qüestió de les votacions electròniques. És quelcom molt valuós que encaixa com a anell al dit amb la idea de la democràcia directa. Efectivament, ens dóna la possibilitat d’agilitzar la presa de decisions a nivell intern i, fins i tot, d’arribar a fer participar els adherits que han signat però encara no s’han incorporat a col·laborar activament dins del moviment.

En el segon punt: “Tot membre del moviment ha de pertànyer a la seva Assemblea Local”, no entenem el matís que fas “en el cas que un membre vulgui pertànyer o pertanyi a algun dels òrgans executius, comissions, promotora i, especialment, la coordinadora”. Nosaltres si de cas hi afegiríem: Independentment de que alhora vulgui pertànyer o col·laborar amb qualsevol altre òrgan del moviment.

Però, mes enllà de matisos puntuals, està clar que aquí tenim un tema de fons que cal abordar.

Podríem dir que estem avaluant fins a quin punt estem disposats a aplicar els principis de la democràcia en l’organització interna del moviment. La pregunta que plantegem és la següent: perquè pensem que necessitem ser prudents en l’aplicació de mesures de democràcia directa per regular el nostre moviment?.

Contemplar l’alternativa d’un moviment, amb òrgans representatius però amb mecanismes de control i auditoria per part de les bases… ¿és una cosa que també està a l’agenda dels procediments a seguir de cara a la futura Catalunya? Si és així, estem en desacord. No volem polítiques reformistes per Catalunya. Volem que el poble català sigui per fi l’únic protagonista de la societat catalana (fent-ho extensiu a la resta de pobles del món). En canvi, el nostre moviment està dient que volem un Procés Constituent on el poble català sigui el protagonista. Si però… fins a quin punt? Volem una democràcia directa per Catalunya?

El que no ens sembla coherent és dir que es vol una democràcia directa per Catalunya però que, pel moviment per un Procés Constituent, no cal anar tant lluny. Tinguem en compte que és molt més difícil aplicar-ho a un país sencer que a un moviment de 60.000 persones que, a la pràctica és com a molt, de 1.500 persones actives.

Seguint el paral·lelisme del micro-cosmos i el macro-cosmos, el que voldríem validar per Catalunya, també hauria de ser vàlid per a l’organització del moviment. Cal definir doncs que és el que volem validar. Dir que “no fora bo que tothom tingués les mans lligades del tot” per referir-se al marge de decisió que les assemblees deixin a alguns òrgans del moviment, pensem que no fa més que reflectir una reserva a l’autogovern. Fent servir aquesta expressió, per a nosaltres els òrgans d’un moviment assembleari haurien d’estar lligats de peus i mans a la voluntat de l’assemblea. En lloc de representants hi hauria d’haver portaveus o mandataris de les tasques encomanades per les assemblees.

Així doncs, convidem al conjunt del moviment a discernir quines son les veritables raons per no veure la necessitat de començar el canvi social per nosaltres mateixos. Si molts ho hem vist així des del punt de vista de les relacions humanes, o des del punt de vista del servei als altres, dels criteris del consum responsable, o d’una educació descentralitzada i autogestionada… per què no veure-ho també en quan a la nostra manera d’organitzar-nos i prendre les nostres decisions?

Amb totes aquestes consideracions volem palesar que entenem que el repte d’un funcionament veritablement assembleari no és una tasca fàcil, per la manca d’entrenament i d’experiència i de referents propers en el món de la política, cosa que ens podria portar a caure en modalitats de funcionament que precisament hauríem d’evitar, si volem – com es recull en el Manifest – construir un nou model polític i social, sense repetir fórmules del passat, que sigui igualitari i participatiu. En aquest aspecte, com ja hem apuntat abans, entenem que la condició per impulsar una autèntica democràcia participativa a Catalunya, passa prèviament per aconseguir fer realitat aquest model en el funcionament del propi Procés Constituent.

Robert i Montse amb col·laboració d’en Ramon (Assemblea del Moianès)