Text de debat: 3.14 Siguem exemple de democràcia i transparència

A sota, en verd, els meus comentaris. Teresa Forcades
En vermell (Robert Pardo, Montse Gallofré i Ramon Crespiera)

APARTAT DELS 10 PUNTS ON SE SITUA

Punt 3. Democràcia participativa, reforma electoral, control dels càrrecs electes, eliminació dels privilegis dels polítics i lluita decidida contra la corrupció.

TEMÀTICA I NÚMERO DEL TEXT DE DEBAT

Democràcia i transparència al Procés Constituent. Text número 14 del punt 3.

EXPOSICIÓ, DIAGNÒSTIC, REFLEXIÓ GENERAL

Davant de l’autocrítica oficial vers el funcionament de l’Assemblea General del 22D[8] i arran de les crítiques provinents d’assemblees territorials com Moianès[1][5], Eixample Esquerre[2] o Sants[3], a més del debat generat al grup de treball del punt 3[4], s’ha volgut reobrir i ampliar  aquelles qüestions que no es van tractar amb el temps suficient com per propiciar-ne una bona deliberació.

Després de la situació derivada del plantejament i el desenvolupament de l’Assemblea General, s’haurien de reconèixer públicament els seus dèficits democràtics i estar oberts a corregir-los.

El fet de no rebre la informació prevista amb prou marge de temps abans de l’assemblea, la manca d’informació sobre els criteris de d’acceptació de les esmenes no presentades, quines esmenes s’havien rebutjat i quines s’havien incorporat, feia impossible pronunciar-se, amb coneixement de causa, a favor o en contra de les poques esmenes que es van presentar a votació. Que malgrat aquest dèficit democràtic, les propostes de la ponència de la mesa acabessin tenint un suport molt important dels assistents, indica clarament que aquest suport només es podia basar en una confiança acrítica a aquestes propostes.

Si volem una Catalunya plenament democràtica i participativa, el Procés Constituent ha de ser un exemple de democràcia i transparència, un autèntic laboratori de la democràcia directa que volem per a la nostra societat. Difícilment, per no dir impossible, serà traslladar a la política del país una pràctica que no haurem sabut implantar a l’interior del moviment.

No se’ns escapa la percepció que no és una tasca fàcil, que requereix esforç, pedagogia i generositat. És lloable que en el Manifest és digui que el model social i polític nou l’hem de crear “entre totes” i que cal fer-ho “sense repetir fórmules del passat, conscients que el procés no serà fàcil ni curt”. D’entrada però, sembla que des de l’òrgan anomenat Coordinadora, s’hagi optat, conscientment o no, per reproduir els esquemes coneguts i que tenia a mà: la centralització del poder de decisió com a qualsevol dels partits polítics actuals que coneixem.

D’aquesta forma, les propostes elaborades per la Coordinadora, es converteixen de “facto”, en la gran majoria dels casos, en decisions del Grup Promotor en qüestions que no han estat conegudes o debatudes degudament, en molts casos per manca de temps o d’informació, per part de les assemblees. Tot això amb l’assistència de membres de les assemblees, però sense una canalització prèvia de les decisions, que s’haurien d’haver pogut prendre prèviament en les respectives assemblees.

És preocupant veure aquesta dinàmica a les reunions del Grup Promotor, amb un ordre del dia rígid i un diàleg a comptagotes amb els assistents (ja que som més de 100). Al final acaben essent, inevitablement, reunions molt influenciades per la Coordinadora i per dues o tres persones de referència. La resta som una mica “convidats de pedra” que, amb la suposició de no haver treballat el temes tan a fons com qui els proposa, es pot arribar a pensar: “suposo que ja ho han valorat bé i abans de robar més temps a aquesta assemblea, amb tots els que som, prefereixo més el silenci administratiu i ja opinaré quan em senti realment expert del tema del qual parlen”. Realment, no deu passar del 25% la gent que té ocasió d’intervenir (generalment una sola vegada). Per tant, en la pràctica, la influència real del territori pot arribar a ser molt baixa en aquestes reunions.

En quant a la transparència, hi ha decisions que no se sap d’on venen. Recentment, s’ha notificat la constitució d’una assemblea sectorial i malgrat que segurament ningú no s’oposa a la seva creació, segons el punt 2 del document d’organització interna “La creació d’assemblees sectorials requerirà l’aprovació del grup promotor” i no hi ha cap acta on hi figuri l’aprovació al respecte.

A més, tampoc se sap qui pren les decisions, perquè en espais com el Grup Promotor, no hi ha control del cens i això provoca que hi assisteixin més de 2 membres per assemblea i que no se sàpiga quines persones venen com a representants de les comissions i les sectorials.

Per tots aquests motius, es presenta aquest text de debat com un recull de propostes per a millorar la qualitat democràtica interna i fomentar la transparència del moviment[10].

No m’agrada el plantejament en què una persona o un petit grup s’erigeix com a „corrector“ dels dèficits democràtics del grup promotor. Una altra cosa és, sense que doni la impressió que es pretén corregir el que el grup promotor fa malament, que es faci un document sobre transparència i democràcia al procés constituent. Això darrer em sembla una excel·lent i necessària iniciativa.

En primer lloc, la metodologia d’elaboració i presentació dels textos de debat, tal com se’ns va transmetre a les assemblees, especificava que el punt d’EXPOSICIÓ, DIAGNÒSTIC, REFLEXIÓ GENERAL no entrava en debat, sinó tan sols les  PROPOSTES D’ACCIÓ. Seria bo aclarir si el comentari implica un canvi en la metodologia, aplicable a tota la resta de textos de debat, o bé únicament al que tenim entre mans.

En segon lloc, potser la cosa important a debatre en aquest punt no és si és una persona, o un grup petit o gran de persones, les que exposen mancances observades i viscudes dins les accions dels grups (coordinació i promotor) de l’organització, sinó revisar què és el que fa possible que aquestes mancances es produeixin.

DOCUMENTS PER APROFUNDIR EL TEMA

  1. Valoració assemblea general 22/12/2013 – Assemblea Moianès
  2. Valoració crítica de l’assemblea general del 22D – Assemblea Eixample Esquerre
  3. Sobre el document de balanç de l’Assemblea General del 22/12/13 – Assemblea Sants
  4. Llistat de deficiències Assemblea 22D – Grup de treball del punt 3
  5. El perquè de la nostra baixa del Procés Constituent  – Dos membres del Procés Constituent
  6. To how many politicians should government be left? – Peter Klimek, Rudolf Hanel, Stefan Trhurne
  7. Proposta procediment d’elecció membres de la Comissió de Coordinació – Ass. Moianès
  8. Balanç de l’assemblea general del 22 de desembre – Comissió de Coordinació
  9. Avantprojecte de pressupost per al 2014
  10. Organigrama del Procés Constituent – Grup de treball del punt 3

 PROPOSTES D’ACCIÓ

1. Corregir els dèficits democràtics

1.1 Reset dels impulsors inicials

 Els impulsors del Procés Constituent que formen part del Grup Promotor o la Comissió de Coordinació des de l’inici haurien de, en un gest de coherència i voluntat de partir de zero després que s’hagi constituït formalment el moviment a l’assemblea del 22D, formar part d’aquests òrgans a través dels canals establerts (territorials, sectorials o comissions) si no es vol generar una sensació de control que desfaci tot el caminat fins ara.

És obvi que ningú, ni els impulsors ni ningú altre, ha de tenir cap representativitat no elegida. Si l’Arcadi i jo som a la coordinadora serà perquè sortim elegits pel mateix òrgan que elegeix la resta de membres de la coordinadora. El promotor és sobirà per organitzar el procés constituent com més operatiu i útil sigui en cada cas i per escollir  i destituir les persones segons cregui oportú.

En aquests moments, la renovació de la Coordinadora s’ha plantejat des de la mateixa Coordinadora actual, que actuava de fet en una situació de provisionalitat. No sabem, fins aquest moment, quines persones concretament formaven part d’aquesta Coordinadora. La transparència sempre és necessària, però sobretot quan es prenen decisions, cal saber qui les pren. Si el moviment s’ha de configurar des de baix, assembleàriament, calia trobar els mecanismes per tal que la Coordinadora fos elegida des de la base amb un sistema realment participatiu i tenir en compte que aquest òrgan hauria de ser executiu, no de les seves pròpies propostes, aprovades pel Grup Promotor, sinó només de les decisions que emanessin de la voluntat majoritària de les assemblees. Altrament s’hauria de configurar un esquema representatiu com a la major part d’organitzacions polítiques actuals: la Comissió Coordinadora vindria a ser el Comitè Executiu i el Grup Promotor el Consell Nacional. 

1.2 Separació de funcions clara

En el document d’organització interna (10/1/2014) no hi consta la incompatibilitat de què algú formi part de la Coordinadora i del Grup Promotor a la vegada. És evident que si, segons el punt 5.1 del document, la Coordinadora “dóna comptes al grup promotor de la seva activitat quotidiana”, els seus membres no poden ser alhora jutge i part, cosa que pot passar ja que, segons el punt 5.2, la Coordinadora està “formada per 2 persones voluntàries de cada una de les comissions de treball” i aquestes també estan representades en el Grup Promotor.

Aquest punt és un dels que hauré de pensar.

1.3 Mecanismes de comunicació horitzontal

Durant l’assemblea general del 22D es va desestimar la proposta de referèndum a tots els adherits (un recurs que fins i tot els partits polítics tradicionals inclouen en els seus estatuts) justificant que havien de participar a les assemblees territorials. Voler llançar un procés obert a tota la ciutadania i no habilitar cap mecanisme per a consultar-la (ni tan sols a la part adherida al Manifest) no sembla la millor forma de fer-ho. També s’ha de tenir en compte aquella gent que no pot assistir a les assemblees i propiciar la seva participació.

Em sembla molt important no substituir el debat assembleari per votacions virtuals. Estic d’acord que cal integrar totes les persones que vulguin participar. Com que les circumstàncies són molt diverses, crec que el millor és llibertat perquè cadascú ho faci com vulgui a nivell local.

Potser el redactat dóna lloc a confusió, però no es planteja substituir el debat assembleari per votacions virtuals. Es planteja complementar-lo, donant cabuda. com a mínim. a les persones adherides al Manifest que, per les circumstàncies personals que siguin, no poden ser físicament presents en una votació.

 1.4 Mesa de reunió imparcial

La mesa d’una reunió ha de ser de caràcter tècnic i els seus membres no haurien d’entrar en els debats perquè, si es defensa una posició i es dinamitza alhora, es dóna peu a exercir una autoritat de forma interessada i dirigida cap a la pròpia postura. Les persones que faciliten la reunió i les que intervenen per defensar alguna proposta o decisió han de tenir rols separats. Aquest és un principi bàsic per a un bon funcionament horitzontal i assembleari.

Per tant, si hi ha un ordre del dia ben definit (amb els objectius de la reunió clars i els temps marcats), la mesa també podria estar formada per gent que es presentés voluntària i no només per membres de la Comissió de Coordinació.

Això em sembla molt bé.

 1.5 Reunions participatives

 Per millorar la participació en el Grup Promotor es proposa canviar la dinàmica de la reunió dividint-la, de forma aproximada, en:

  1. Balanç i seguiment (30’): Una part inicial, com fins ara.
  2. Grups de treball sobre l’ordre del dia (1h): Es creen grups de treball sobre els temes de l’ordre del dia, de manera que surtin uns 10 grups d’entre 8 i 15 persones, una mida òptima per a un intercanvi d’opinions fluid que pugui generar resultats. Segons l’estudi de ”Klimek et al” l’òptim es situaria entre 15 i 20 membres. Més enllà, el procés de decisió es tornaria ja fortament ineficient.[6]

La composició dels subgrups podria ser d’un màxim d’un 50% de voluntaris i la resta a l’atzar. Així no es perd la representativitat del territori i, al mateix temps, no es corre el risc de manca de gent coneixedora del tema i/o motivada. En el cas que sortissin més grups de treball que punts de l’ordre del dia a votar, es podria fer que alguns grups de treball repetissin el punt tractat (els que semblessin més crítics), ja que és important no perdre el grau de participació a causa de grups massa grans.

  1. Presentació dels grups i votació de l’ordre del dia (1h): Exposició de la conclusió (o conclusions segons els punts de vista) de cada grup de treball; esmenes dels assistents (breus doncs ja han estat tractats per una mostra significativa de l’assemblea) i votació del punt de l’ordre del dia corresponent. S’evita la influència del grup de referència per a dirigir les decisions a prendre, les quals han estat debatudes, com a mínim, 10 vegades més.
  2. Cloenda, incorporació de punts per al proper ordre del dia (30’): Durant la cloenda es poden afegir punts a l’ordre del dia (màxim 2 o 3) per a la propera reunió, sempre que comptin amb el recolzament de més del 20% de l’assemblea.

Les reunions del grup serien de 3h i demanarien més logística d’espais. Però és el preu de voler fer una bona feina i una cosa nova, en comptes de fer un mer tràmit més o menys burocràtic.

La divisió per grups de treball em sembla una idea excel·lent. No em sembla bona idea la rigidesa que sempre hagi de ser així. Podem aprovar al principi de cada assemblea l’ordre del dia que inclogui com treballarem en aquella sessió.

2. Promocionar la transparència

2.1 Documentació oberta

 La documentació de les reunions hauria d’estar més disponible i evitar restriccions internes per accedir-hi. Si som un moviment obert a tota la ciutadania, la documentació també ha de ser-ho i no ens hem d’amagar res. La documentació hauria de ser oberta per defecte a excepció que es sol·liciti l’accés restringit via intranet per alguna causa justificada.

No em sembla factible que els documents polítics estiguin a l’abast del públic en general quan no han estat encara aprovats. Sí que haurien de ser coneguts per tots els qui els hagin de discutir. Cada assemblea local pot decidir com ho fa.

Entenem que, a nivell de les assemblees locals, serà difícil que cadascuna valori la transparència envers tots els seus membres, si està prenent com a model el funcionament de l’organització. D’aquí la importància que l’organització doni exemple de funcionament.

Quan en el text es fa referència a «restriccions internes», estem pensant en les que es van produïr en la publicació de les esmenes prèvies a l’Assemblea General, i que van comportar efectes en cascada, impedint que fossin prou conegudes i debatudes per aquells que  les havien de discutir i votar.

La transparència hauria d’estar present en tota mena de documents, polítics o no. Per defecte, s’hauria de donar arreu: finances, debats sobre estratègies i tàctiques, inclús sobre els conflictes. Entenem que és l‘única manera real de guanyar-se la total confiança de tots els adherits i proporcionar un fort sentiment d’integració al moviment. És una poderosa eina per controlar els rumors, i una injecció contra la desconfiança, perquè aquesta, rau en la manca d’informació que porta a la gent a treure les seves pròpies conclusions basades en informacions incompletes.

 2.2 Composició dels òrgans

 S’hauria de publicar, oberta o internament, els càrrecs que tenen un mandat dins del Procés:

Coordinadors de sectorials: membre i procedència interna (si s’escau)
Comissió de coordinació: membres i procedència interna
Grup promotor: representants vigents de territorials, sectorials i comissions de treball

Em sembla molt bé.

2.3 Assistents als espais de decisió

A les actes de les reunions s’ha de tenir constància de qui hi assisteix i de la seva procedència interna (territorial, sectorial, comissió de treball, Comissió de Coordinació) o externa (a títol individual, col·lectiu, convidat, etc).

Em sembla fonamental.

2.4 Reconeixement de la pluralitat

 Com a qualsevol moviment plural, és innegable que entre els seus membres n’hi ha que “militen” alhora en altres moviments socials i organitzacions polítiques, i per això, seria bo que, en un exercici de reconeixement i respecte mutu i de cara a la construcció d’un bloc comú, aquestes persones expressessin (lliurement) quina és la postura del seu col·lectiu vers el moviment. D’aquesta forma sabríem quins col·lectius donen suport o simpatitzen amb el moviment i quins es distancien i perquè (en cas contrari).

No hi ha cap membre del procés que ho sigui com a „representant’ d’un altre grup, polític o social. Totes ho som a nivell estrictament personal. Crec que és molt important que això segueixi essent així.

Tothom té la seva història i és bo conèixer-la, però en la situació actual del procés, que és format per persones independents i per persones amb militància política, creiem que encara és més necessari, i totalment imprescindible en persones que tinguin algun rol en òrgans com el Grup Promotor, la Comissió Coordinadora i les comissions de treball. A més, també és un exercici de transparència.

 2.5 Comptes clars

En l’avantprojecte de pressupost per al 2014[9] hi ha conceptes molt poc clars com “Aportacions diverses” (128.000,00 €) o “Ingressos diversos” (10.000,00 €). Destaca el primer per la seva quantia. S’ha d’especificar més d’on provenen aquests tipus d’ingressos.

Estic d’acord.

AUTORS
Pepe Castelltort
Ramon Crespiera
Jordi Madorell

Desembre 2013 – Febrer 2014

Participar en el fòrum

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s